910-2010

Esti añu 2010 el Reinu de León (Salamanca, Zamora y León) jadi 1.100 añus. No debemus olvial que es n'esti Reinu nel que la nuestra comarca d'El Rebollal ajundi las sus raícis historicas y culturalis. Por esu, dendi esti rinconinu queremus recordal el su cumpriañus. FELICIDADIS

lunes, 12 de enero de 2009

¡Menudus yelus que cáin!


¡Pos sí, paisanus! ¡Menudu fríu está siendu esti inviernu!

Dendi las Naviadis están siendu los días más fríus que yo recuerdu dendi que vivu n'El Rebollal. Güenu, quiciás el primel añu que estuvi jidu el mesmu fríu, peru antoncis no tenía ná pa medil la temperatura.

Esta vés sí, porque dendi hai un par de añus tengu'n termómetru puestu ena terraza pa vel el fríu (o el calol) que jadi. Y estus días han síu fríus peru de verdá. Esta nochi la más baja han síu 5 gráus pol baju el ceru (-5ºC), peru antiel nochi el mi termómetru cogió la temperatura de ¡9'3 gráu pol baju el ceru! (-9'3ºC), y antisdantiel nochi de -8'2ºC. Y esu el mi termómetru, qu'está guardáu entri los tiestus de la terraza, que de seguru qu'ena calli había un par degráus menus, y pa'l Castillu y pa'l Ríu Fríu de seguru que llegarun jasta los -14 ó -15ºC. Normal que el ríu estuviesi heláu.

Ayel mañana estuvi a vel si s'había heláu el agua la pesquera y asina estaba, helaíta del tó. El ríu estaba heláy dendi la pesquera jasta la puenti.

Enos nuestrus pueblus mucha genti está sin agua porque se le han heláu los contaoris. Y muchus se han reventáu por el fríu.

Pos ná, lo dichu: esti añu está siendu fríu peru de verdá. ¡Menudus yelus que cáin!

Palra d'El Rebollal.
¡¡RESPETU Y OFICIALIDÁ!!


NOTA: esta es una de las afotus que saqué ayel de la Pesquera del Riufríu

domingo, 4 de enero de 2009

104 añus


¡Saludus, paisanus!

Lo primeru de tó, ¡¡FELÍS AÑU NUEVU!!. Y es que no escribía naíta nel blog dendi el añu pasáu. Ya iba siendu tiempu de ponel anguna cosina, y quería apencipial con una güena noticia.

Pos la güena noticia de hoi es que la Tia Gora, de Peñaparda, ha jechu hoi ¡¡104 añus!!. Pos sí, cientu cuatru ná más y ná menus. Y ahí la tenemus, comu si ná.

Anguién en Peñaparda llamó a los de la teli de Ciarrodrigu pa que la viniesin a grabal y allí estuvun, grabandu a la Tia Gora tocal el panderu (que le trujun pa que saliesi con él ena teli). ¡Y con qué saleru lo tocaba y cantaba! ¡Paici mentira qu'esa mujel tenga el tiempu que tieni!

¿Y cómu jadel pa llegal a esus añus? Pos de seguru que naidi de nusotrus va a llegal a los 104. Ni siquiera a los 100. Y muchu menos cona salú que tieni la Tia Gora. Ya lo despricaba nel editorial del númeru 13 de LA GURULLA, peru se puedi resumil con cuatru cosinas: trabaju, güena comía, güenus paséus y güen humol.

Güenu, dagalis, habrá qu'esprimental pa vel si llegamus anque sea a viejus.

Feliciadis, Tia Gora.

Palra d'El Rebollal.
¡¡RESPETU Y OFICIALIDÁ!!


NOTA: esta afotu de la Tia Gora la jidi la mesma tardi del su 104 cumpreañus