910-2010

Esti añu 2010 el Reinu de León (Salamanca, Zamora y León) jadi 1.100 añus. No debemus olvial que es n'esti Reinu nel que la nuestra comarca d'El Rebollal ajundi las sus raícis historicas y culturalis. Por esu, dendi esti rinconinu queremus recordal el su cumpriañus. FELICIDADIS

martes, 24 de junio de 2008

La nochi de San Juan


Siempri se ha teníu a San Juan comu la nochi más corta y más mágica del añu. Anque no es verdá que sea la más corta (la más corta es la del 21 de juniu, justu cuandu entra el veranu) si que es verdá que es una nochi "mágica".

Los Sanjuanis, y la Nochi de San Juan, es una fiesta acomolgaíta de ritus religiosus. No me refieru a los ritus católicus, sinu a los que esta religión llama "paganus" (lo mesmu que los romanus llamaban "bárbarus" a los que nu eran romanus). Esus ritus "paganus" son restus de la religión más antigua de la Humanidá, la que amaba a la Madri Naturaleza, con tó'l conocimientu de qu'era la Madri la que les daba la vía, la que les daba de comel,... Y por esu los nuestrus antepasáus le daban las gracias al agua (jadiendu sagráus regatus, ríus y juentis), le daban gracias al sol (jadiendu sagráus los solsticius y equinocius),...

Peru güenu, agora no voi a chalral d'esta religión antigua, pos es largu y da pa escribil un libru. Lo que sí vamus a vel qué ritus de dal gracias a la Madri se jadin ena nuestra tierra. Ritus uñíus al solstitiu de veranu, el tiempu nel que la nochi es más corta de tó'l añu.

Por si angunu no se ha dáu cuenta, lo mesmu los Sanjuanis que San Silveriu son la misma fiesta, pos dambas dos se jadin pa celebral el solsticiu, na más qu'en días diferentis. Y en estas fiestas tenemus ritus muchu más antigus de lo que pensamus, que vienin dendi tiempus d'antis de Cristu y d'antis de los romanus. Vamus a vel angunus:

1. EL PINU. No estoi seguru de si se poni en Navafrías, peru sí es seguru de que los quintus de Peñaparda, Payu y Robrea ponin en linu en esti tiempu. En Villarrubias lo dejan pa finalis d'agostu, pa Santu Ferinu. ¿Y qués éstu del pinu? Pos es dos cosas a la vés. La primera, un ritu de fertilidá, pa que los campus, qu'en esti tiempu apencipian a dal los sus frutus, los den abondu pa que naidi pasi necesidá. Lo segundu, un ritu d'iniciación, del pasu de dagal a hombri.

2. EL CAPAZU. En Payu y en Navafrías entovía se jadi el Capazu, una foguera que, en metá la plaza, quieri dal un homenaji al Sol ena nochi más corta del añu. ¿Cómu? Pos jadiendu del capazu un trocinu del Sol ena Tierra, comu muestra de qu'el Sol (no olviemus, el que tieni que jadel que maduri el frutu) ha ganáu a la nochi. Es tamién un ritu de purifical. Lo malu y lo vieju se echa al fuegu.

3. EL AGUA. Hai un tercel ritu menus conocía: el ritu el agua. Mi madri siempri me contó que la mi agüela Benita siempri les tenía el agua de sieti juentis pa lavalsi antis del alba. Asina, idía, se quitaban los malis y no te queabas dormíu en tó'l añu. O sea, comu un ritu de purificación pol mé del agua.

Güenu, estus son los oríginis de los Sanjuanis y San Silveru. No hai que olvidal lo que de verdá se celebra: el solstitiu de veranu, el tiempu nel qu'el sol gana la batalla a la nochi, el tiempu nel que la nochi es más corta.

Jasta aquí lo religiosu. Pa'l que quiera vesital los nuestrus pueblus y venil de fiesta, vos digu que lo mesmu en Robrea qu'en Payu han atrasáu tó (menus la misa) jasta los días 27, 28 y 29 de juniu. Asina, vamus a tenel:

VIERNIS 27
A la tardi, el pinu (alreol de las 8)
A la nochi, verbena (alreol de las 11)

SÁBADU 28 y DOMINGU 29
A la mañana, incierru (alreol de las 12:30)
A la tarde, capea (lreol de las 6 y media)
El sábadu a la nochi, verbena

No pongu los programas de los dos pueblus porque son cuasi los mesmus. Ná más cambian dos cosinas:
El viernis a la nochi, antis de la verbena, se jadi el Capazu en Payu.
El viernis de madrugá (alreol de las 4) sueltan una vaquilla en Robrea (y dispués, chocolati nel bar "El Rebollar").

Pos ná, dagalis, a disfrutal de los Sanjuanis.

NOTA: la afotu es del Capazu de los sanjuanis de Payu del añu 2006

Palra d'El Rebollal ¡¡RESPETU Y OFICIALIDÁ!!

martes, 17 de junio de 2008

San Silveriu 208

Güenu, dagalis, ya tenemus encima las fiestas de los nuestrus pueblus.

Las primeras que vienin son las de San Silveriu, en Peñaparda, que van a sel dendi'l juevis 19 jasta'l domingu 22 de juniu. Los programas están jechus y repartíus por ahí, y anque el programa ná más poni dendi'l 20, tamién hai cosas el 19. Vos pongu el programa aquí.

JUEVIS 19 DE JUNIU
19:30 Se poni el pinu
22:30 Baili ena praza con gaita y tamboril pol José Benito, tamborileru del lugal

VIERNIS 20 DE JUNIU
8:30 Alborá con gaita y tamboril jecha pol José Benito, tamborileru del lugal
12:00 Misa a San Silveriu
13:00 Incieru
18:30 Capea
23:00 Verbena cona orquesta MARENGA

SÁBADU 21 DE JUNIU
13:00 Incierru
18:30 Capea
23:00 Verbena cona orquesta PREFIJO

DOMINGU 22 DE JUNIU
Día los dagalis, con tren, castillu y Fiesta la Espuma

Pos ná, dagalis, que sepáis qu'estáis tós envitáus a venil a Peñaparda, y los que vengáis esperu que lo paséis mú bien. ¡VIVA SAN SILVERIU!

lunes, 9 de junio de 2008

¿Cuándu va a paral éstu?


¡Mú güenas, paisanus!

Ya estaríais idiendu que había dejáu d'escribil nel blog. La verdá es que lo hi eniu derrotáu muchus días y, jasta que nu ha güeltu a furrulal, no me hi puestu a escribil otra vés. Peru hi güeltu con más juerza que nunca a chalral alreol de la nuestra tierra, de la nuestra cultura y, comu no pué sel menus, a defendel la nuestra lengua y el nuestru patrimoñu.

Y alreol del nuestru patrimoñu es esti escritu de hoi lunis.

Áina si ha pasáu un mes dendi que pasó, peru a mi entovía me dueli comu si juesi d'ayel. Vos cuentu. El pasáu lunis, 12 de mayu de 2008, jadi agora 4 semanas, el nuestru patrimoñu tuvu una pérdida que es difícil que se puea recuperal angún día, más pol mé de la genti que tenía de movelsi pa recuperau que de lo que puedi costal recuperalu.

Ya estaréis idiendu: ¡deja de dali güeltas, dagal. ¡Dilu ya! Güenu, allá va. Resulta que esi tristi día, un día de lutu pa tólus que quierin, anque ná más sea un poquinu el nuestru patrimoñu, quitarun el retabru de la ilesia de Peñaparda. No es que lo robasin, sinu que tenían de quitalu pol mé la carcoma.

Jasta ahí pos güenu, si no había más remediu que quitalu, qué le vamus a jadel. Peru esi no es el problema. Lo malu es que van a dejal la ilesia asina, sin retablu ni ná. Yo ya las tuvi esi día con el cura, y le dije a las craras lo que piensu: que una ilesia sin retabru no es una ilesia, sinu una navi industrial. Pareci que quierin dejal la navi lo mesmu que la de Villarrubias.

A mi me dueli nel alma el idilu peru hogañu, dendi que la "arregrarun" (anque habría qu'idil que la DERROTARUN), la ilesia de Villarrubias tieni de sel la más fea de toa la provincia de Salamanca. Y hogañu, han jechu de la de Peñaparda si no la segunda más fea, quiciás la tercera. ¡Una ilesia sin retabru! ¡Esu ni es ilesia ni es ná!

Peru güenu, sigún el parecel del cura, los retabrus son cosa del pasáu, de otrus tiempus. O sea, qu'el retabru de la ilesia de Peñaparda, el de la ilesia de Villarrubias, los ofretorius de Robrea, Peñaparda y Villarrubias... estorbaban.

Y lo que es peol, naidi ha movíu un déu pa no perdel lo que tenemus. Mú al contrariu, arriman el hombru a echal una manu pa vel si lo perdemus más ligierus...

Güenu, lo voi a dejal aquí porque estoi apencipiandu a afrontalmi, y lo mesmu acabu insultandu a anguién, y esu tampocu puedi sel.

Peru esi día, el 12 de mayu de 2008, quedará ena mi mimoria comu un día de lutu, un día tristi, un día que tólus que queremus la nuestra tierra teníamus de recordal con vergüenza. Porque es una vergüenza cómu s'está tratandu el nuestru patrimoñu, lo mesmu el de las ilesias qu'el cultural. ¿Cuándu va a paral éstu? ¿Cuandu se va a respetal y defendel, de verdá, el nuestru patrimoñu?

Palra d'El Rebollal. ¡¡RESPETU Y OFICIALIDÁ!!

NOTA: afotu de cómu quea la navi industr... digu la ilesia de Peñaparda