910-2010

Esti añu 2010 el Reinu de León (Salamanca, Zamora y León) jadi 1.100 añus. No debemus olvial que es n'esti Reinu nel que la nuestra comarca d'El Rebollal ajundi las sus raícis historicas y culturalis. Por esu, dendi esti rinconinu queremus recordal el su cumpriañus. FELICIDADIS

jueves, 11 de marzo de 2010

Recuerdus de jadi 6 añus


Aquel día iba a sel especial. Y de verdá que jué un día especial. Lo recuerdu comu si juesi ayel mesmu.

Pol aquellus tiempus entovía vivía en Madrís. Estaba de vacancias, y esa mesma semana iban a sel las mis primeras eleicionis. Era candidatu al Senáu por el PREPAL (Partíu Regionalista del País Leonés). Yo estaba nerviositu perdíu, porque esi juevis me iban a jadel una entrevista en la Teli de Ciarrodrigu pol mé d'esu de sel candidatu. Y craru, comu antoncis vivía en Madrís, tenía de cogel el cochi y venilmi p'acá a que me jidiesin la entrevista en la teli.

Asina que la nochi del miércolis pusi el despertaol a las 9 de la mañana (la entrevista era a la tardi) pa andal con tiempu y no jadelu tó deprisa y corriendu. Y me juí a la cama pensandu que esi juevis iba a sel especial.

Y llegó el juevis. En vés de dispiertalmi a las 9, comu tenía puestu nel despertaol, me dispierté a las 8. Y pensé: "vamus a vel qué cuenta l'arradiu". Asina que pusi la arradiu y lo qu'estaban idiendu me despertó de golpi porradu.

Era el juevis, 11 de marzu de 2004. El juevis que jidun esprotal, en los trenis de cercanías de Madrís, unas bombas. Unus trenis que yo conocía bien abondu, pos había estáu cogiéndu esus mesmus trenis a esa mesma hora jasta una semana antis de los atentáus. Unas bombas que se llevarun pol delantri la vía de 192 presonas, que derrotó pa siempri 192 familias, sin contal las familias de los que quearun mal y nunca más golvierun a sel los mesmus, ni de cuerpu ni de menti.

No podéis ni imaginalvus con qué "juerzas" cogí el cochi pa venilmi a Ciarrodrigu a jadel una entrevista que ya me daba lo mesmu y que me paici que ni siquiera echarun pola teli. Los más de 300 km vini oyendu l'arradiu, oyendu cómu iba subiendu el númeru de muertus, d'aquella genti que se dejó la vía en los trenis en yendu a trabajal, o a estudial,... En aquellus trenis que yo conocía bien abondu...

M'acuerdu qu'esa mañana, en estandu en la ducha, me llamó un güen amigu a preguntalmi si yo estaba bien. Y me preguntó pol otra güena amiga que tamién cogía el tren en Atocha tóas las mañanas. Y dambus dos estabamus bien. Esi día, esi terribri 11 de marzu de 2004, la suerti estuvu del nuestru láu.

Hoi, 6 añus dispués, en viendu la noticia de los homenajis pola teli, en viendu a esas madris muertas en vía, llorandu por lo que perdierun esi día, se me ponía la carni de gallina. Entovía m'estran escalofríus recordandu esi día, en viendu esa genti rota por el dolol, por el recuerdu d'aquellus que se juerun sin razón ninguna, que se juerun pa no golvel. Y viendu a esas madris, pensal que una d'ellas podía sel la mía, o la de mi amiga, o la de mucha de la genti de la nuestra tierra que vivi en Madrís y cogía aquellus mesmus trenis a esa mesma hora. O la de los milis y milis de presonas que s'ajuntan en Atocha pa cogel el tren que les llevi andi quierin il...

Angunas vecis piensu qu'esi día golví a nacel. Hoi es una d'esas vecis.

192

Siempri nel recuerdu...

NOTA: afotu de los cirius que pusimus en la Praza de Peñaparda en recuerdu de lo que pasó, justu un añu dispués