910-2010

Esti añu 2010 el Reinu de León (Salamanca, Zamora y León) jadi 1.100 añus. No debemus olvial que es n'esti Reinu nel que la nuestra comarca d'El Rebollal ajundi las sus raícis historicas y culturalis. Por esu, dendi esti rinconinu queremus recordal el su cumpriañus. FELICIDADIS

miércoles, 31 de octubre de 2007

La víspera de Los Santus


El 31 d'otubri, la víspera de Los Santus, siempri ha síu, en toa la Península, un día ricu en tradicionis.

La más nueva de toas las que sí son tradicionis de la nuestra Península es la subía a la catedral de Salamanca de "El Mariquelo" pa dal gracias por que el terremotu que derrotó Lisboa el 31 d'otubri de 1755 no jidu ningún mal en Salamanca. Cuentan que esi erremotu jue tan juerti que las gentis, temorintás, se metierun en drentru la Catedral, y que tan juerti cimbreó la tierra que las campanas de la Catedral tocaban solas. Peru, pol suerti, no jidu ningún mal, y el obispu diju que tolus añus había de dali gracias al señol pol éstu, y mandó que unu de la familia de "Los Mariquelus" subiesin a la torri de la Catedral a dal gracias y meil la inclinación de la torri. El últimu d'esta familia subió enos añus 70 del sigru XX, y la herencia la tradición la recuperó un tamborileru, Ángel Rufino de Haro que, pol mé d'estu, es conocíu comu "El Mariquelo", anque sin tenel ná que vel cona familia que antañu llevó esi moti.

Peru la tradición propia más estendía en la Península, la fiesta prencipal del tardíu, es la de la fiesta de las castañas, que según el lugal andi se jaga tieni un nombri: "magosto" o "mangosto" (Galicia); "magüestu" (Asturies); "chiquitía", "calbochá" o "magostu" (Estremaúra); "magostu" (Reinu de León), gaztañarre (País Vascu), "magosta" (Cantabria),... La fiesta se jadi entri los días 31 d'otubri (víspera de Los Santus) y metá de noviembri, y en ella se asan (craru, y se comin) castañas y choridu asáus, además de regalu tó con güen vinu, en un ritu antigu de dal gracias pola cosecha, uñíu a la magia del fuegu (idin que la palabra "magostu" vieni del latín "magum ustum"=fuegu mágicu). Esta fiesta se jadi en tós esus lugaris que hi nombráu aniantis, además de en La Alberca ("magosto") y ena Raya Portugal, lo que me jadi pensal que aquí tamién se ha jechu nel pasáu peru que pol mé de las nuevas moas, se ha dejáu perdel (comu se dejan perdel hogañu cuasi toas las nuestras tradicionis).

Esta tardi, andandu pola calli, hi vistu a los dagalis de Peñaparda vestíus de jorramachi. Polu vistu, ena escuela han celebráu una fiesta forastera de cuyu nombri no quieru acordalmi. ¿Peru qué les aprendin en la escuela a los nuestrus dagalis? ¿Cómu es que les aprendin a celebral fiestas forasteras mientris que las nuestras SE DEJAN MORIL?

La verdá, yo véu muchu más nuestra la fiesta del "magostu", la fiesta del fuegu y las castañas, que esa fiesta que trujun los resabíus de juera no ya del lugal, sinu de la Península. Asina que animu a toa la nuestra genti a que celebri el "magostu", con esi nombri leonés (comu la nuestra lengua) y las sus castañas, y que se deji en pás de fiestas forasteras. Porque 1.000 vecis más nuestru es el MAGOSTU que la fiesta esa anglo-sajona de las calabazas...

Polu menus yo, esta nochi piensu celebral el MAGOSTU con las castañas asás a la lumbri, música y baili. ¡¡VIVA'L MAGOSTU!!

NOTA: afotu arrecogía de http://blogs.periodistadigital.com/espanaprofunda.php/2006/11/11/el_magosto_la_exaltacion_de_la_castana

martes, 30 de octubre de 2007

Un nuevu lugal andi chalral d'El Rebollal

¡Saludus, paisanus!

Hi jechu esti nuevu lugal andi palral de la nuestra tierra, d'El Rebollal, más a diariu que, pol ejempru, jagu en LA GURULLA (¡que a vel si me vaga sacal el númeru 14 ya, cois!).

Asina, con un poquininu tólus días la genti puedi sabel lo qu'ha pasáu, el tiempu que ha jechu esi día, lo que va a habel esus días,... De tó un pocu.

Y, comu no puedi sel menus, pa aprendel un poquininu más alreol de la nuestra tierra, y pa defendel la nuestra lengua y la nuestra cultura.

Pos ná, con esti escritu quea apencipiáu esti lugal alreol d'El Rebollal.