910-2010

Esti añu 2010 el Reinu de León (Salamanca, Zamora y León) jadi 1.100 añus. No debemus olvial que es n'esti Reinu nel que la nuestra comarca d'El Rebollal ajundi las sus raícis historicas y culturalis. Por esu, dendi esti rinconinu queremus recordal el su cumpriañus. FELICIDADIS

lunes, 30 de marzo de 2009

El cambiu la hora


Comu tólus añus por esti tiempu, a los mandamasis d'Europa les da pol cambial la hora. ¿Cuál es la escusa que ponin? Pos que asina se ajorra energía.

Peru estu del cambiu la hora (qu'es una cosa de no jadi tantu tiempu, alreol de 30 añus) cá vés más me paici una tontería, y cá vés estoi más convencíu de que no vali pa ná güenu.

Lo primeru de tó, porque esti cambiu la hora lo primeru que jadi es atontal a la genti. Y es que se mos cambian las horas de jadel tó: de levantalsi, de comel, de dormil,... Ya con el cambiu el cuerpu está atontáu unus cuantus de días. Peru de seguru que tó estu se acaba pagandu, porque estus descontrolis no son ná de güenus pa la salú.

Lo segundu, por el afrontu d'andal cambiandu la hora a tólus relojis de la casa: que si el relós de la parés, que si el relós de pulsera, que si los relojis los móviis,... Anda que no se pierdi tiempu ni ná con éstu.

Y lo terceru, que tampocu es güenu pa las máquinas el andal tocándula a cá istanti pa cumpril los caprichus de cuatru sabiondus. La prueba la tenemus nel relós de Peñaparda. El día el cambiu la hora el alguacil jué a alantralu una hora (que es lo que tocaba pa esti cambiu), asina que ya lo dejó con una hora más. Pos en cuantis llegarun las 12 la nochi y el relós jué a dal las 12 campanás, apencipió a tocal y no paraba. Total, que se tiró un cuartu d'hora dandu campanás. Esu, a 30 capanás pol minutu mos dá más de 400 campanás seguías. Peru esu no es tó. Al sotru día el relós se paró y tuvun que ponelu en hora otra vés. Y la mañana el lunis (o sea, esta mañana) se golvió a paral.

Pos sí, paisanus, pa esu es pa lo que vali el cambiu de hora. En vés de ajorral energía lo que jadi es derrotal los nuestrus cuerpus, la nuestra salús y el nuestru patrimoñu (porqu'el relós de Peñaparda es un patrimoñu d'El Rebollal, de lo pocu que mos va queandu). Más les vali alos mandamasis que se dejin de tantas pamprinas y de tantu jadeli judiás al personal y se dediquin a gobernal bien, que pa esu cobran... ¡¡NO AL CAMBIU LA HORA!!

Palra d'El Rebollal
¡¡RESPETU Y OFICIALIDÁ!!


NOTA: afotu del relós de Peñaparda (20 d'eneru de 2008)

sábado, 28 de marzo de 2009

Acidentis

Ya llevaba muchu tiempu sin escribil ná nel blog. Quería habel chalráu de la primavera y esas cosas peru, comu idin los partis de la teli, "la actualidad manda".

Y es que menúa racha d'acidentis himus teníu en Villarrubias.

El primeru, el de Miguel (pa lus forerus, "El Viriu"). Y es que el miércolis estaba pintandu la chiminea la su cassa cuandu, al subil (u al bajal, qué sabemus) se le escachó unu de los peldañus de la escalera, y jué a dal con los sus güesus en la calli. Se jidu una pitera en la cabeza (quiciás se dió en la escalera al cael) y tenía un oju jincháu. Además, paici que se escachó tamién un brazu. Esa mesma mañana vinu la UVI del 112 pa llevalu a Ciarrodrigu (menúa pará inútil en metá el caminu, lo que tenía de habel es un HOSPITAL comu Dios manda y no el chicorzu que han jechu) y dispués a Salamanca al hospital.

El segundu, el de una cuñá de la ex-alcaldesa de Villarrubias, una hermana del su maríu. Paici qu'estaba limpiandu los canalis de la su cassa, en la Calli la Ilesia, cuandu al pisal la uralita se risbaló y cayó al suelu dendi 4 metrus lo menus. Esta vés tuvu de venil el helicópteru pa llevala ligiera a Salamanca, porque la cosa parecía gravi. Al final, sigún me diju la corréa, paici ue tieni derrotá una muñeca y anguna vértebra de la espalda. Y entovia puedi dal gracias porque esas caías son mú malas. Esti jasta salió en la arradiu y en los periódicus. Vos pongu el enlaci con la noticia:

Güenu, pos asina estamus n'El Rebollal. Dendi esti rinconinu de la redi un abrazu mú juerti pa dambus dos, y a vel si se ponin güenus prontu, que menudu sustu mos han dáu.

Palra d'El Rebollal
¡¡RESPETU Y OFICIALIDÁ!!

viernes, 20 de febrero de 2009

Carnavalis


Ya estamus llegandu a finalis de jebreru, y ya se oyin pol tólus láus los soníus de los Carnavalis, y la propaganda de los Carnavalis de lugaris más lejanus (comu Tenerifi, o Cádis, o Brasil) y de Carnavalis más cerquina de nusotrus, comu los de Ciarrodrigu.

Peru en los nuestrus pueblus siempri ha habíu Carnvalis, tan auténticus y tan güenus comu tós esus tan famosus que hai por ahí. Quiciás, entovía más auténticus. Peru ya se sabi, muchu idil que hai que defendel a los pueblus, y luegu es de los primerus que se olvían. Peru esu es otru cantal...

A lo que ibamus. En lo nuestrus pueblus tamién se celebran los Carnavalis. ¿Quién no ha oyíu palral de "La Charrasona"? Es el cantal típicu de lo nuestrus Carnavalis. ¿Quién no la ha oyíu cantal anguna vés? ¿Quién no la ha cantáu anguna vés? Por si acasu, aquí vos pongu un poquinu de la letra, tal y comu la cantan nel discu "Cantaris Antigus de Roblea":

La Charrascona está mala
no es por falta de alimentu
que a la cabecera tieni
las zancas de un burru muertu.

Que andi, la Charrascona está mala,
que güelvi, la Charrascona se mueri.


Tamién nel discu de Peñaparda, "El pandero cuadrado de Peñaparda" hai otra versión, anque no en la nuestra lengua.

Peru además de la Charrascona, hai más personajis carnavalerus ena nuestra tierra. Por ejempru, la qu'en Peñaparda se llama "Vaca Romera" y en Villarrubias "Vaca Galana", un personaji disrazáu de vaca que se dedicaba a correl polas callis detrás de los dagalis pa asustalus (anque sin jadelis ná, craru). Quiciás los famosus incierrus carnavalerus d'otrus lugaris nacierun asina...

Peru no sólu esu. El Martis de Carnaval siempri salía la geni a correl las callis cantandu y pidiendi por el lugal, vestíus de "jorramachis", otra espresión mú típica de los nuestrus Carnavalis. Y mú bien que lo pasaba tó'l mundu.

En Peñaparda por segundu añu, la asociación el panderu va a jadel una comía el Domingu de Carnaval, con baili adispués. Y ya hai unus añus que la genti ha güeltu a salil, pola su cuenta y riesgu, el Martis de Carnaval vestíus de jorramachi con el tamboril, con sartenis, con tó lo que pillin, pa pasalu bien. El primel añu salimus ná más que 4; el segundu, ya salimus 8. El añu pasáu ya juimus 20. Y esti añu, si Dios quieri y el tiempu lo permiti, golveremus a salil.

Pos ná, paisanus. Dendi esti rinconinu de la redi vos animu a salil en Carnavalis, a salil y a pasalu bien enos nuestrus pueblus. Lo nuestrus Carnavalis son tan güenus comu los que más, quiciás muchu mejoris y más auténticus. Esti añu, salgamus a las callis d'El Rebollal y recuperemus el nuestru Antrueju, el nuestru Carnaval.

Palra d'El Rebollal.
¡¡RESPETU Y OFICIAIDÁ!!

martes, 3 de febrero de 2009

Estoi nomináu

Pos sí, paisanus. No es cosa de ningún programa de telivisión ni ná d'esu. Lo que pasa es qu'es istitutu "León Felipe", de Benaventi (Zamora) ha sacáu unus premius a la música tradicional, los Premios MT 2009 y, polu que se vé, estoi nomináu pal premiu "Joven Valor" por tocal la gaita y el tamboril. Asina vieni nel enlaci de la página de los premius:

Tamien me dijun esti fin de semana que había salíu pubricáu en un periódicu, nel Tribuna de Salamanca del lunis 26, idin que con un retratu y tó. Nel periódicu en interné tamién salió la noticia, anque sin afotu. El enlaci es:

La verdá, nunca pensé que me juesin a nominal a un premiu asina, muchu más cuandu los candidatus los poni otra genti. Y no creu que al final me vaya a lleval premiu ningunu, porque hai mucha genti mú güena nominá. Peru ya el que te mientin y sepan de ti pa tenelti en cuenta pa unus premius ya es un premiu de pol sí. A los que s'acordarun de mi pa éstu, muchas gracias.

Güenu, dagalis. A vel en qué para tó estu. Comu ya diji aniantis, no créu que saqui premiu ningunu. Peru ¿y si al final sacu algu? Soñal es gratis...

Palra d'El Rebollal.
¡¡RESPETU Y OFICIALIDÁ!!

lunes, 2 de febrero de 2009

Un inviernu comu los de antis


D'un tiempu a esta parti siempri se había oyíu idil a la genti que los inviernus ya no son comu los de antis, que cuandu eran nuevus llovía y nevaba muchu, que caían unus yelus de miéu,... Pos bien, paici qu'esti inviernu es comu los que mos contaban los nuestrus padris y agüelus: un inviernu con fríu, agua, nievi y yelus. O, lo qu'es lo mesmu, un inviernu comu los de antis.

Y es qu'esti inviernu estamus teniendu de tó. Himus teníu agua. Bien es verdá que menus de la que necesita el campu, peru mucha más qu'otrus añus. Yelus han caíu muchus y bien grandis. El 9 d'eneru tuvimus n'El Rebollal alreol de los 15 gráus pol baju el ceru (-15ºC). Airi, tó'l que quieras y más. Y nievi, mucha nievi.

En lo que llevamus d'enverná ha neváu lo menus 5 u 6 días, y angunus días ha síu muchu lo que ha neváu. Sin il más lejus, hoi mesmu ha caíu una nevá de miéu, dendi la madrugá jasta'l meyudía. Y con unas dondeás d'airi de miéu.

Asina mos jué. anque de seguru que no ha salíu en ningún mediu de comunicación, n'El Rebollal himus estáu sin lús dendi las 7 de la mañana jasta la hora de comel, alreol de la una y media de la tardi. Las callis, lenitas de nievi estaban. Y el campu... ¡Madrita mía! anguna genti me ha dichu que había jasta 25 ó 30 cm de nievi.

La verdá, jadía muchu tiempu que no teníamus un inviernu comu ésti, un inviernu de los de antis.

Palra d'El Rebollal.
¡¡RESPETU Y OFICIALIDÁ!!


NOTA: Afotu de La Puenti de Peñaparda cona nievi caía ena mañana del 1 de jebreru

lunes, 12 de enero de 2009

¡Menudus yelus que cáin!


¡Pos sí, paisanus! ¡Menudu fríu está siendu esti inviernu!

Dendi las Naviadis están siendu los días más fríus que yo recuerdu dendi que vivu n'El Rebollal. Güenu, quiciás el primel añu que estuvi jidu el mesmu fríu, peru antoncis no tenía ná pa medil la temperatura.

Esta vés sí, porque dendi hai un par de añus tengu'n termómetru puestu ena terraza pa vel el fríu (o el calol) que jadi. Y estus días han síu fríus peru de verdá. Esta nochi la más baja han síu 5 gráus pol baju el ceru (-5ºC), peru antiel nochi el mi termómetru cogió la temperatura de ¡9'3 gráu pol baju el ceru! (-9'3ºC), y antisdantiel nochi de -8'2ºC. Y esu el mi termómetru, qu'está guardáu entri los tiestus de la terraza, que de seguru qu'ena calli había un par degráus menus, y pa'l Castillu y pa'l Ríu Fríu de seguru que llegarun jasta los -14 ó -15ºC. Normal que el ríu estuviesi heláu.

Ayel mañana estuvi a vel si s'había heláu el agua la pesquera y asina estaba, helaíta del tó. El ríu estaba heláy dendi la pesquera jasta la puenti.

Enos nuestrus pueblus mucha genti está sin agua porque se le han heláu los contaoris. Y muchus se han reventáu por el fríu.

Pos ná, lo dichu: esti añu está siendu fríu peru de verdá. ¡Menudus yelus que cáin!

Palra d'El Rebollal.
¡¡RESPETU Y OFICIALIDÁ!!


NOTA: esta es una de las afotus que saqué ayel de la Pesquera del Riufríu

domingo, 4 de enero de 2009

104 añus


¡Saludus, paisanus!

Lo primeru de tó, ¡¡FELÍS AÑU NUEVU!!. Y es que no escribía naíta nel blog dendi el añu pasáu. Ya iba siendu tiempu de ponel anguna cosina, y quería apencipial con una güena noticia.

Pos la güena noticia de hoi es que la Tia Gora, de Peñaparda, ha jechu hoi ¡¡104 añus!!. Pos sí, cientu cuatru ná más y ná menus. Y ahí la tenemus, comu si ná.

Anguién en Peñaparda llamó a los de la teli de Ciarrodrigu pa que la viniesin a grabal y allí estuvun, grabandu a la Tia Gora tocal el panderu (que le trujun pa que saliesi con él ena teli). ¡Y con qué saleru lo tocaba y cantaba! ¡Paici mentira qu'esa mujel tenga el tiempu que tieni!

¿Y cómu jadel pa llegal a esus añus? Pos de seguru que naidi de nusotrus va a llegal a los 104. Ni siquiera a los 100. Y muchu menos cona salú que tieni la Tia Gora. Ya lo despricaba nel editorial del númeru 13 de LA GURULLA, peru se puedi resumil con cuatru cosinas: trabaju, güena comía, güenus paséus y güen humol.

Güenu, dagalis, habrá qu'esprimental pa vel si llegamus anque sea a viejus.

Feliciadis, Tia Gora.

Palra d'El Rebollal.
¡¡RESPETU Y OFICIALIDÁ!!


NOTA: esta afotu de la Tia Gora la jidi la mesma tardi del su 104 cumpreañus