910-2010

Esti añu 2010 el Reinu de León (Salamanca, Zamora y León) jadi 1.100 añus. No debemus olvial que es n'esti Reinu nel que la nuestra comarca d'El Rebollal ajundi las sus raícis historicas y culturalis. Por esu, dendi esti rinconinu queremus recordal el su cumpriañus. FELICIDADIS
Mostrando entradas con la etiqueta magostu. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta magostu. Mostrar todas las entradas

jueves, 6 de noviembre de 2008

Castañas y froris

Ya prontu jadi una semana dendi que en la nuestra tierra (y tamién juera d'ella) se celebró la "fiesta" de Tólus Santus.

Estus días de siempri juerun especialis, un tiempu pa acordalsi de los que ya nu están con nusotrus, de los que mos dejarun, de los que murierun.

Hogañu los cristianus celebran esta "fiesta" yendu a misa y jadiendu vesita a los muertus enos ciminterius. Estus lugaris, en algu que puedi parecel comu'n cuentu, s'enllenan de vía más que nunca, pos quien más quien menus le va a lleval a los sus familiaris froris pa que la su tumba esté polía. Y, anque mucha genti no pisa nel ciminteriu en tó'l añu, esi día va a recordal a los que ya nu están con nusotrus.

Anque no sólu de frotis vivi el hombri n'esti tiempu, anque bien verdá es que los que vendin froris es justu esti tiempu nel que más vendin en tó'l añu. Esti tiempu es tamién el tiempu las castañas. Y la fiesta de las castañas sí qu'es una fiesta de verdá, porque no es una fiesta tristi comu la de Tólus Santus, sinu una fiesta alegri de dal gracias polus frutus arrecogíus ena cosecha, de fiesta pola llegá el tardíu, d'alegría por uñilsi toa la genti alreol de la lumbri a comel castañas asás, cantal, bailal, contal hestorias,...

A esta fiesta se la conoci con muchus nombris: magostu, amagüestu, calbochá,... Y lo prencipal es siempri lo mesmu: pasalu bien comiendu castañas. ¿Que es una fiesta menus religiosa? Los cristianus dirían que sí. Anque a las vecis pasa comu los romanus: que pa ellus eran bárbarus tólus que nu eran romanus. Pos pa los cristianus lo mesmu: son profanus tólus ritus que no son cristianus. Anque es natural que tóas las religionis piensin que la su religión es la verdaéra.

Esu nu quieri idil que los ritus "profanus" sean menus religiosus que los que tienin de vel con los curas y las misas. El il a los ciminterius es un ritu de recordal y honral a los muertus. El comel castañas es un ritu de dal gracias polus frutus arrecogíus nel veranu y nel tardíu.

Y un ritu que tamién se jadi por esti tiempu es el que tóas las vísperas de Los Santus jadi Ángel Rufino de Haro, "El Mariquelo", a la Catedral de Salamanca pa dal gracias por qu'el terremotu de Lisboa del añu 1755 no jidu ningún mal en Salamanca.

Se jadin muchas más cosas n'esti tiempu. Angunas, que trujun de juera, s'están poniendu de móa hogañu. Anque, dendi esti rinconinu de la redi, apostamus por defendel lo nuestru. ¡Viva la fiesta de Tólus Santus! ¡Viva'l magostu! ¡Y viva'l Mariquelu!

miércoles, 31 de octubre de 2007

La víspera de Los Santus


El 31 d'otubri, la víspera de Los Santus, siempri ha síu, en toa la Península, un día ricu en tradicionis.

La más nueva de toas las que sí son tradicionis de la nuestra Península es la subía a la catedral de Salamanca de "El Mariquelo" pa dal gracias por que el terremotu que derrotó Lisboa el 31 d'otubri de 1755 no jidu ningún mal en Salamanca. Cuentan que esi erremotu jue tan juerti que las gentis, temorintás, se metierun en drentru la Catedral, y que tan juerti cimbreó la tierra que las campanas de la Catedral tocaban solas. Peru, pol suerti, no jidu ningún mal, y el obispu diju que tolus añus había de dali gracias al señol pol éstu, y mandó que unu de la familia de "Los Mariquelus" subiesin a la torri de la Catedral a dal gracias y meil la inclinación de la torri. El últimu d'esta familia subió enos añus 70 del sigru XX, y la herencia la tradición la recuperó un tamborileru, Ángel Rufino de Haro que, pol mé d'estu, es conocíu comu "El Mariquelo", anque sin tenel ná que vel cona familia que antañu llevó esi moti.

Peru la tradición propia más estendía en la Península, la fiesta prencipal del tardíu, es la de la fiesta de las castañas, que según el lugal andi se jaga tieni un nombri: "magosto" o "mangosto" (Galicia); "magüestu" (Asturies); "chiquitía", "calbochá" o "magostu" (Estremaúra); "magostu" (Reinu de León), gaztañarre (País Vascu), "magosta" (Cantabria),... La fiesta se jadi entri los días 31 d'otubri (víspera de Los Santus) y metá de noviembri, y en ella se asan (craru, y se comin) castañas y choridu asáus, además de regalu tó con güen vinu, en un ritu antigu de dal gracias pola cosecha, uñíu a la magia del fuegu (idin que la palabra "magostu" vieni del latín "magum ustum"=fuegu mágicu). Esta fiesta se jadi en tós esus lugaris que hi nombráu aniantis, además de en La Alberca ("magosto") y ena Raya Portugal, lo que me jadi pensal que aquí tamién se ha jechu nel pasáu peru que pol mé de las nuevas moas, se ha dejáu perdel (comu se dejan perdel hogañu cuasi toas las nuestras tradicionis).

Esta tardi, andandu pola calli, hi vistu a los dagalis de Peñaparda vestíus de jorramachi. Polu vistu, ena escuela han celebráu una fiesta forastera de cuyu nombri no quieru acordalmi. ¿Peru qué les aprendin en la escuela a los nuestrus dagalis? ¿Cómu es que les aprendin a celebral fiestas forasteras mientris que las nuestras SE DEJAN MORIL?

La verdá, yo véu muchu más nuestra la fiesta del "magostu", la fiesta del fuegu y las castañas, que esa fiesta que trujun los resabíus de juera no ya del lugal, sinu de la Península. Asina que animu a toa la nuestra genti a que celebri el "magostu", con esi nombri leonés (comu la nuestra lengua) y las sus castañas, y que se deji en pás de fiestas forasteras. Porque 1.000 vecis más nuestru es el MAGOSTU que la fiesta esa anglo-sajona de las calabazas...

Polu menus yo, esta nochi piensu celebral el MAGOSTU con las castañas asás a la lumbri, música y baili. ¡¡VIVA'L MAGOSTU!!

NOTA: afotu arrecogía de http://blogs.periodistadigital.com/espanaprofunda.php/2006/11/11/el_magosto_la_exaltacion_de_la_castana